Entendre la infància i la joventut

Obri un tema cada vegada. Pots llegir-ho o prémer Escoltar: la frase que sona es marca en color.

Per a qui és aquesta guia

Aquesta guia és per a mares, pares i persones que cuiden de xiquets i adolescents. Explica quins senyals observar i com acompanyar a casa. No serveix per a diagnosticar. Si alguna cosa et preocupa, consulta amb el pediatre o amb un psicòleg infantil i juvenil.

Què és esperable i què no

Les pors, les rabietas i els canvis d'humor formen part de créixer. L'adolescència porta molts canvis físics, emocionals i socials. Preocupa quan el malestar dura setmanes i no afluixa. Quan és molt intens per a la seua edat. I quan interfereix: no vol anar al col·legi, deixa als seus amics, baixa molt el rendiment.

Fonts: 1 (veure pestanya Fonts)

El que diuen les dades

En el món, 1 de cada 7 adolescents de 10 a 19 anys té un trastorn mental. L'ansietat és el problema més freqüent a aquestes edats. Afecta a prop del 4% entre els 10 i els 14 anys, i a una mica més del 5% entre els 15 i els 19. La depressió afecta a al voltant de l'1% dels més xicotets i a més del 3% dels majors. Detectar-ho ràpid i tractar-ho canvia el pronòstic.

Fonts: 1 (veure pestanya Fonts)

Senyals d'alerta

Canvis bruscos d'humor, irritabilitat o tristesa que no es van. S'aïlla i deixa de veure als seus amics. Dorm o menja molt distint de l'habitual. Baixa el rendiment o es nega a anar a classe. Es queixa sovint de dolor de panxa o de cap sense causa mèdica. Fa coses de risc o consumeix alcohol o altres substàncies. Es fa mal o parla de no voler viure.

Fonts: 1 (veure pestanya Fonts)

En els més xicotets

Els xiquets xicotets expressen el malestar amb el cos i amb la conducta. Poden tornar a conductes ja superades, com fer-se pipí o no voler dormir solos. Apareixen més rabietas, pors o inclinació excessiva. No sempre saben dir què els passa. Cal mirar el que fan.

Quins tractaments funcionen

El tractament psicològic és la primera opció en xiquets i adolescents. Sol incloure treball amb la família. Els antidepressius no han d'usar-se per a tractar la depressió en xiquets. En adolescents no són la primera opció i s'usen amb especial cautela. Qualsevol medicació la decideix un metge especialista. Protegir de l'adversitat i afavorir l'aprenentatge emocional forma part de la prevenció.

Fonts: 1, 2 (veure pestanya Fonts)

Si parla de fer-se mal

Pren-ho sempre de debò. Escolta amb calma, sense renyir i sense restar importància. Preguntar directament no li dona la idea. Demana ajuda professional eixe mateix dia. A Espanya, el 024 atén persones amb idees de suïcidi i a les seues famílies. En una emergència, telefona al 112.

Fonts: 1 (veure pestanya Fonts)

Mites freqüents

«Són coses de l'edat.» A vegades sí. Si dura i li limita, cal mirar-ho. «Ho fa per a cridar l'atenció.» Si la necessita, alguna cosa li passa. «Ja se li passarà només.» Detectar prompte canvia el pronòstic. «Portar-li al psicòleg li marcarà.» Li ensenya que demanar ajuda és normal. «La culpa és dels pares.» Influeixen molts factors. La família és part de la solució.

Fonts: 1, 2 (veure pestanya Fonts)

Pautes per a cada dificultat

Tria l'àrea que més et pesa hui. Marca la pauta que practicaràs i es guardarà en El meu pla.

Escoltar i parlar

Un xiquet o adolescent parla quan sent que no li jutjaran ni a sermonejar.

Cerca el moment. En el cotxe, cuinant o passejant. De costat és més fàcil que cara a cara.Escolta més del que parles. Deixa silencis. No interrompes per a corregir.Posa nom a l'emoció. «Sembla que això et va fer molta ràbia.»Valguda abans d'aconsellar. «Entenc que et sentes així» va primer.Pregunta què necessita. Vols que t'ajude o només que t'escolte?Temps tot sol. Deu o quinze minuts al dia amb cada fill, sense pantalles.