Entendre la relació de parella

Obri un tema cada vegada. Pots llegir-ho o prémer Escoltar: la frase que sona es marca en color.

Quan una parella necessita ajuda

Totes les parelles discuteixen. Això no és el problema. El senyal d'alarma és discutir sempre del mateix sense arribar a res. O deixar de parlar per a no discutir. O sentir-se més companys de pis que parella. També una crisi concreta: una infidelitat, l'arribada d'un fill, una malaltia, un canvi de treball. Demanar ajuda prompte és més fàcil que fer-ho quan ja hi ha molt de mal.

Fonts: 1 (veure pestanya Fonts)

Patrons que desgasten

Atacar a la persona en lloc de parlar del problema: «eres un egoista». El menyspreu: burles, sarcasme, posar els ulls en blanc. Posar-se a la defensiva: contestar a cada queixa amb una altra queixa. Tancar-se: callar, anar-se o mirar el mòbil mentre #el otro parla. Apareixen en quasi totes les parelles alguna vegada. El problema és quan es tornen la forma habitual de parlar-se.

El cercle de perseguir i retirar-se

Una persona insisteix, pregunta i reclama. L'altra s'atabala i s'aparta. Com més s'aparta una, més insisteix l'altra. Les dues pateixen: una se sent sola i l'altra se sent atacada. L'enemic és el cercle, no la teua parella. Veure-ho junts ja canvia la conversa.

Què és la teràpia de parella

És un espai amb un professional que no pren partit. Ajuda a entendre què us passa i a parlar d'una altra manera. Els models més estudiats són la teràpia conductual o cognitiu-conductual de parella i la teràpia focalitzada en les emocions. En les sessions es treballen la comunicació, els acords i el vincle. Entre sessions es practiquen canvis concrets a casa. L'objectiu no sempre és continuar junts. A vegades és decidir bé i separar-se sense destruir-se.

Fonts: 1, 2 (veure pestanya Fonts)

Funciona?

Els assajos mostren que la teràpia de parella millora la satisfacció amb la relació. L'efecte és de grandària mitjana en acabar el tractament. Als sis mesos la millora segueix, encara que és menor. Als dotze mesos, les dades disponibles no mostren que la millora es mantinga. Per això importa continuar practicant l'aprés quan la teràpia acaba. Entre els dos models més estudiats no s'han trobat diferències clares.

Fonts: 1, 2, 3 (veure pestanya Fonts)

Quan hi ha por o violència

Si tens por de la teua parella, el primer és la teua seguretat. La violència, les amenaces i el control no són un problema de comunicació. En eixos casos la teràpia de parella no és el primer pas. A Espanya, el 016 atén casos de violència de gènere. És gratuït i no deixa rastre en la factura. En una emergència, telefona al 112. Pots parlar-ho també amb el teu metge o amb un psicòleg tot sol.

Mites freqüents

«Si hi ha amor, no fa falta esforç.» Les relacions es cuiden. «Anar a teràpia és que estem fatal.» Com més prompte millor, millor funciona. «El terapeuta dirà qui té raó.» No fa de jutge. «La meua parella ha de canviar primer.» El canvi d'un ja modifica el cercle. «Les parelles felices no discuteixen.» Discuteixen, però es reparen.

Pautes per a cada dificultat

Tria l'àrea que més et pesa hui. Marca la pauta que practicaràs i es guardarà en El meu pla.

Parlar i escoltar

La majoria de les discussions no van del tema, sinó de la forma. Canviar la forma canvia el resultat.

Parla de tu. Vaig donar «jo em sent sola quan…» en lloc de «tu mai…».Una queixa concreta. Un fet i un moment. Sense «sempre» ni «mai».Demana, no retragues. Vaig donar què t'agradaria que passara la pròxima vegada.Repeteix el que has sentit. «Llavors el que et fa mal és que…». Abans de contestar.Torns sense interrompre. Tres minuts cadascun. Usa el rellotge si fa falta.Tria el moment. No amb pressa, amb fam ni davant d'altres persones.