← Totes les guiesDemanar cita

Entendre el TDAH

Obri un tema cada vegada. Pots llegir-ho o prémer Escoltar: la frase que sona es marca en color.

Què és el TDAH
El TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament. Consisteix en un patró persistent d'inatenció, d'hiperactivitat i impulsivitat, o de les dues coses. Comença en la infància i en moltes persones continua en l'edat adulta. Ho té al voltant del 2,5% dels adults i prop del 6% de xiquets i adolescents. No és peresa. No és falta d'intel·ligència. No és mala educació. És una forma distinta de regular l'atenció, la motivació i l'impuls.

Fonts: 1, 2 (veure pestanya Fonts)

Símptomes d'inatenció
Costa mantindre l'atenció en tasques llargues o poc estimulants. Apareixen errors per distracció. És fàcil distraure's amb això de fora i també amb els propis pensaments. Hi ha oblits quotidians: cites, pagaments, crides, encàrrecs. Es perden objectes amb freqüència. Costa organitzar-se, començar i acabar. En adults, la inatenció sol ser el que més persisteix. Moltes persones descriuen també el contrari: concentrar-se tant en alguna cosa que interessa que costa parar.

Fonts: 2 (veure pestanya Fonts)

Símptomes d'hiperactivitat i impulsivitat
Inquietud: moure mans o peus, alçar-se, necessitat de fer alguna cosa. Parlar molt o molt ràpid. Interrompre o contestar abans que acabe la pregunta. Dificultat per a esperar el torn. Decidir de pressa sense pensar en les conseqüències: compres, missatges, canvis bruscos. En adults la hiperactivitat es veu menys per fora. Es nota més com a inquietud per dins.

Fonts: 2 (veure pestanya Fonts)

Les emocions en el TDAH
Les emocions intenses i canviants són molt freqüents en el TDAH adult. En els estudis, uns 7 de cada 10 adults amb TDAH refereixen dificultats per a regular les seues emocions. El més habitual és la baixa tolerància a la frustració, la irritabilitat i els canvis ràpids d'ànim. La reacció sol ser més forta del que la situació demana, i després arriba la culpa. No forma part dels criteris oficials de diagnòstic. Es considera una característica associada. Moltes persones descriuen a més una sensibilitat molt alta a la crítica i al rebuig.

Fonts: 3 (veure pestanya Fonts)

Com es diagnostica
El diagnòstic el fa un professional sanitari qualificat després d'una avaluació completa. No existeix una anàlisi, una prova d'imatge ni un test que el diagnostique per si sol. Es valoren els símptomes actuals, la història des de la infància i com afecten la teua vida. Els símptomes han d'haver començat abans dels 12 anys. En adults es demanen almenys cinc símptomes d'inatenció o cinc d'hiperactivitat i impulsivitat. Han d'aparéixer en dos o més àmbits, per exemple a casa i en el treball. L'estrés, dormir poc, l'ansietat, la depressió o alguns problemes físics poden semblar-se al TDAH. Aquesta aplicació informa. No serveix per a diagnosticar.

Fonts: 1, 2 (veure pestanya Fonts)

TDAH en dones
En xiquetes i dones el TDAH passa desapercebut amb més freqüència. En elles sol predominar la inatenció, que crida menys l'atenció en classe. Per això moltes dones reben el diagnòstic ja d'adultes. Les diferències entre sexes en el diagnòstic es van igualant en l'edat adulta.

Fonts: 2 (veure pestanya Fonts)

Per què ocorre
No hi ha una causa única. En la majoria dels casos se sumen molts factors genètics i ambientals. Cadascun pes molt poc per separat. Els estudis troben xicotetes diferències en l'estructura i el funcionament del cervell. Són diferències mitjanes entre grups. No serveixen per a diagnosticar a una persona concreta. No és culpa teua ni de la teua família.

Fonts: 1 (veure pestanya Fonts)

Què sol acompanyar-ho
Els problemes de son afecten fins a 7 de cada 10 adults amb TDAH. L'ansietat, la depressió i els problemes amb el consum de substàncies són més freqüents. També hi ha més risc d'accidents i de dificultats en els estudis i el treball. El tractament del TDAH redueix diversos d'aquests riscos. Si notes algun d'aquests problemes, explica-li-ho al professional que t'atén.

Fonts: 1, 2 (veure pestanya Fonts)

Quins tractaments funcionen
La medicació és el tractament més eficaç per als símptomes principals. La indica i la segueix un metge. Els tractaments sense medicació tenen menys efecte sobre els símptomes. Ajuden molt amb els problemes que queden. La teràpia cognitiu-conductual adaptada al TDAH redueix els símptomes principals i també els emocionals, com l'ansietat i la depressió. El mindfulness pot millorar els símptomes principals. El seu efecte sobre el benestar emocional és menys clar. L'exercici físic mostra beneficis xicotets o moderats, fins i tot després d'una sola sessió. L'habitual és combinar: entendre el TDAH, medicació si escau, teràpia i canvis en l'entorn.

Fonts: 1, 4, 5, 6, 7 (veure pestanya Fonts)

Mites freqüents
«És cosa de xiquets.» Fals. Moltes persones segueixen amb símptomes d'adultes. «Si et concentres en el que t'agrada, no tens TDAH.» Fals. El problema és regular l'atenció, no mancar d'ella. «És una moda recent.» Fals. Es descriu en textos mèdics des de 1775. «La medicació crea addicció.» Presa com indica el metge, s'associa a menys problemes de consum. El risc apareix quan s'usa sense control mèdic.

Fonts: 1, 2 (veure pestanya Fonts)

Pautes per a cada dificultat

Tria l'àrea que més et pesa hui. Marca la pauta que practicaràs i es guardarà en El meu pla.

Impuls
L'impuls arriba abans que el pensament. L'objectiu no és eliminar-lo. És guanyar uns segons entre les ganes i l'acció.

Les pautes són tècniques habituals de la teràpia cognitiu-conductual.

Gestió emocional
En el TDAH les emocions pugen ràpid i fort. Les més habituals són frustració, enuig, vergonya, avorriment i aclaparament. També un entusiasme molt intens que després cau, i molt dolor davant la crítica.

Fonts: 3, 4. Les pautes són tècniques habituals de la teràpia cognitiu-conductual.

Distracció amb el mòbil
Els trets de TDAH, sobretot la inatenció, s'associen a un ús més problemàtic del mòbil. Les aplicacions estan fetes per a atrapar l'atenció. No és falta de voluntat. Funciona millor canviar l'entorn que resistir.

Fonts: 9, 10. Les pautes són tècniques habituals de la teràpia cognitiu-conductual.

Altres distraccions
L'atenció salta cap al nou: un soroll, una persona, una pestanya oberta o les teues pròpies idees. Es tracta de llevar estímuls i de donar a les idees un lloc on esperar.

Les pautes són tècniques habituals de la teràpia cognitiu-conductual.

Addiccions
Les persones amb TDAH tenen més risc de problemes amb l'alcohol, el tabac, el cànnabis, altres drogues i el joc. En els estudis, al voltant d'1 de cada 5 persones en tractament per addiccions té TDAH. La impulsivitat i la cerca d'alleujament ràpid ho expliquen en part. Tractar el TDAH s'associa a menys problemes de consum.

Fonts: 1, 8. Les pautes són tècniques habituals de la teràpia cognitiu-conductual.

Procrastinació
Començar costa més que fer. La tasca avorrida, llarga o poc clara no activa prou.

Les pautes són tècniques habituals de la teràpia cognitiu-conductual.

Organització, temps i oblits
La memòria de treball s'ompli prompte i el temps es percep malament. La solució és traure la informació del cap i posar-la on es veja.

Les pautes són tècniques habituals de la teràpia cognitiu-conductual.

Inquietud i hiperactivitat
El cos demana moviment. Reprimir-ho gasta atenció. És millor donar-li eixida de forma planificada.

Fonts: 7. Les pautes són tècniques habituals de la teràpia cognitiu-conductual.

Somni
Fins a 7 de cada 10 adults amb TDAH dormen malament. Dormir poc empitjora l'atenció, l'impuls i les emocions.

Fonts: 2. Les pautes són tècniques habituals de la teràpia cognitiu-conductual.

Relacions
Els oblits, les interrupcions i les reaccions intenses desgasten a qui conviu amb tu. Explicar com funciones i acordar suports canvia molt les coses.

Les pautes són tècniques habituals de la teràpia cognitiu-conductual.

Fonts

La informació procedeix d'aquestes guies i estudis. Els números de cada tema remeten a aquesta llista.

  1. Faraone et al. (2021). Consens Internacional de la Federació Mundial de TDAH: 208 conclusions basades en l'evidència. Neuroscience & Biobehavioral Reviews. Obrir
  2. Institut Nacional de Salut Mental dels EUA (NIMH). TDAH en adults i pàgina general sobre TDAH. Obrir
  3. Beheshti, Chavanon i Christiansen (2020). Desregulació emocional en adults amb TDAH: metaanálisis. BMC Psychiatry. Obrir
  4. Liu et al. (2023). Eficàcia de les intervencions cognitiu-conductuals en adults amb TDAH: metaanálisis de 28 assajos. Obrir
  5. Young, Moghaddam i Tickle (2020). Eficàcia de la teràpia cognitiu-conductual en adults amb TDAH: revisió i metaanálisis. Obrir
  6. Kim i Jung (2025). Intervencions basades en mindfulness per a adults amb TDAH: revisió i metaanálisis. Medicine. Obrir
  7. Yang et al. (2025). Activitat física i control inhibitori en adults amb TDAH: metaanálisis. Journal of Global Health. Obrir
  8. Rohner et al. (2023). Prevalença de TDAH en persones amb trastorn per ús de substàncies: metaanálisis. Obrir
  9. Panagiotidi i Overton (2022). Els símptomes de TDAH prediuen l'ús problemàtic del mòbil. Current Psychology. Obrir
  10. Werling et al. (2022). Ús problemàtic de mitjans digitals en xiquets i adolescents amb TDAH: metaanálisis. Obrir

Aquesta aplicació informa i proposa pautes generals. No diagnostica ni substitueix al teu metge o psicòleg. Si estàs en crisi o penses a fer-te mal, telefona al 112 o al 024.

Prefereixes parlar-ho amb un professional? Demana la teua primera cita en Clínica Vivaldi, presencial a València o en línia.

Guia elaborada per Clínica Vivaldi, centre sanitari de psicologia a València. Direcció clínica: María Teresa Fernández Vicente, psicòloga sanitària i neuropsicòloga (CV17304). Última actualització: 9 de novembre de 2026. Les fonts científiques estan en la pestanya Fonts. Si vols ajuda professional: Avaluació de TDAH en adults en Clínica Vivaldi.