6 a 9 anys
Vivi i el termòmetre de les emocions
Mesurar el que sents per a saber què fer
Clínica Vivaldi
Vivi ja té huit anys i ha descobert alguna cosa: les emocions tenen grandària.
Poden ser xicotetes, mitjanes o enormes. Per a mesurar-les usa un termòmetre que va de l'1 al 10.
El termòmetre té tres trams. Amb l'emoció en alarma, el cos s'accelera i costa pensar. Per això el primer sempre és baixar.
El dissabte hi ha partit. L'equip de Vivi perd 3 a 1, i Til·ler riu del gol que ella ha fallat.
Vivi nota la cara calenta i els punys atapeïts. Ràbia: un 8.
Amb un 8 no es pensa bé, així que Vivi s'aparta un moment.
Agafa aire comptant fins a 4 i el solta comptant fins a 6. Cinc vegades. Ara està en un 5.
Per a l'adult: Soltar l'aire més a poc a poc del que s'agafa ajuda al cos a calmar-se.
Amb un 5 ja pot parlar: «M'ha molestat que rigues. M'he sentit ridícula».
Til·ler no sabia que li havia fet mal. «Ho sent. Has fallat, però has corregut un munt.»
El dilluns hi ha examen de matemàtiques. Vivi té un nus en el budell i pensa: «Suspendré segur».
Nervis: un 7.
Vivi sap que els pensaments no sempre diuen la veritat. Es pregunta: «Quines proves tinc? Què li diria a un amic?».
I ho canvia: «He estudiat. Pot eixir regular, i no passa res».
Per a l'adult: Ajuda'l a buscar proves a favor i en contra, sense discutir-li el que sent.
La seua àvia es muda a una altra ciutat. Vivi està trist: un 6. No li abelleix jugar.
Parlar-ho l'ajuda. Li escriu una carta i acorden dir-se per vídeo els diumenges.
Aquest és el pla de Vivi. Per al pas 4 pot respirar, moure's, allunyar-se un moment, parlar amb algú o buscar una solució al problema.
El teu termòmetre
Dibuixa el teu propi termòmetre de l'1 al 10 i pensa:
Quines coses et posen en un 8?
Com ho notes en el cos: calor, nus en el budell, ganes de plorar, punys atapeïts?
Què t'ajuda a baixar a un 3?
A quina persona pots demanar ajuda quan estàs molt a dalt?
Pots posar el teu termòmetre en la nevera o a la teua habitació per a usar-lo cada dia.
Per als adults
Entre els sis i els nou anys, els xiquets ja poden observar les seues emocions, mesurar-les i triar què fer, sobretot si ho practiquen sovint amb un adult.
Useu una escala. Preguntar «de l'1 al 10?» ajuda a distingir un enuig xicotet d'un gran.
Amb l'emoció en alarma, no raones. Primer ajuda a baixar; la conversa, després.
Separa pensaments de fets. Pregunta-li quines proves té, sense llevar-li la raó del que sent.
Resoleu problemes junts: què ha passat, quines opcions hi ha i quin provem.
Consulta si la tristesa, la preocupació o els enutjos són molt intensos, duren setmanes o afecten el col·legi, al son o a les seues amistats.
Clínica Vivaldi · Psicología, psiquiatria i nutrició · Carrer Xiva 25, porta 5, 46018 València · En línia per a tota Espanya · 611 07 74 69 · clinicavivaldi.com