Entendre l'ansietat
Obri un tema cada vegada. Pots llegir-ho o prémer Escoltar: la frase que sona es marca en color.
Què és l'ansietat
L'ansietat és una reacció normal davant el que vivim com una amenaça. És l'alarma del cos: ho prepara per a actuar. Sentir-la de tant en tant és normal i a vegades útil. Parlem d'un trastorn d'ansietat quan la por o la preocupació són intensos, excessius i no es van. I quan interfereixen en la teua vida: treball, estudis, família o relacions. Els trastorns d'ansietat són els problemes de salut mental més freqüents del món. Afecten uns 359 milions de persones, una mica més del 4% de la població. Són més freqüents en dones i solen començar en la infància o l'adolescència.
Fonts: 1, 2 (veure pestanya Fonts)
Com es nota en el cos
El cor batega ràpid o fort. La respiració s'accelera o sembla que falta l'aire. Els músculs es tiben. Pot haver-hi tremolor i suor. Apareixen molèsties d'estómac, mareig o formigueig. Costa dormir i el cansament s'acumula. Són sensacions molt molestes. Són l'alarma del cos en marxa. Si són noves, molt intenses o tens dubtes, consulta al teu metge per a descartar altres causes.
Fonts: 2 (veure pestanya Fonts)
Com es nota en la ment i en el que fas
La preocupació costa de controlar i salta d'un tema a un altre. La ment anticipa el pitjor. Costa concentrar-se o la ment es queda en blanc. Apareix irritabilitat i la sensació d'estar al límit. Comences a evitar situacions, llocs o persones. Comproves moltes vegades o demanes que et tranquil·litzen.
Fonts: 1, 2 (veure pestanya Fonts)
Tipus d'ansietat
Ansietat generalitzada: preocupació excessiva per moltes coses del dia a dia, durant mesos. Trastorn de pànic: atacs de pànic repetits i por al fet que tornen. Ansietat social: por intensa a ser observat i jutjat pels altres. Fòbies específiques: por molt forta a una cosa concreta, com volar, les altures, les agulles o alguns animals. Agorafòbia: por a llocs dels quals seria difícil eixir o rebre ajuda. Es pot tindre més d'un alhora.
Fonts: 1, 2 (veure pestanya Fonts)
Què és un atac de pànic
És una onada brusca de por molt intensa. Porta palpitacions, suor, tremolor, opressió en el pit, formigueig i sensació de catàstrofe imminent. Pot semblar un infart o que perdràs el control. Puja ràpid, arriba a un màxim i baixa només. Pot ocórrer diverses vegades al dia o solo unes poques a l'any. Tindre un atac de pànic no significa tindre un trastorn de pànic. Davant un dolor en el pit nou o distint de l'habitual, demana atenció mèdica.
Fonts: 2 (veure pestanya Fonts)
Per què es manté
L'ansietat es manté quan valorem el perill com a major del que és. Evitar el que fa por alleuja de seguida. Però eixe alleujament ensenya al cervell que la situació era perillosa. La pròxima vegada la por és major i evites més coses. El mateix ocorre amb comprovar, demanar que et tranquil·litzen o portar sempre alguna cosa «per si de cas». El que alleuja hui manté el problema demà.
Fonts: 3 (veure pestanya Fonts)
Per què apareix
No hi ha una sola causa. Es combinen factors socials, psicològics i biològics. Haver viscut pèrdues greus, maltractament o altres experiències difícils augmenta la probabilitat. La salut física també influeix, i l'ansietat influeix en ella. No és debilitat ni falta de caràcter.
Fonts: 1 (veure pestanya Fonts)
Quan demanar ajuda
Només 1 de cada 4 persones amb un trastorn d'ansietat rep tractament. Demana ajuda si l'ansietat dura setmanes i no afluixa. Si t'impedeix treballar, estudiar o relacionar-te. Si evites cada vegada més coses. Si uses alcohol, pastilles o altres substàncies per a calmar-te. Si a més tens l'ànim molt baix. El diagnòstic el fa un professional sanitari. Aquesta aplicació no serveix per a diagnosticar.
Fonts: 1 (veure pestanya Fonts)
Quins tractaments funcionen
Existeixen tractaments molt eficaços. La teràpia psicològica és el tractament essencial, sobretot la cognitiu-conductual. En els assajos, aquesta teràpia supera amb claredat al placebo. Ensenya a qüestionar l'amenaça i a acostar-se a poc a poc al temut. Alguns antidepressius poden ajudar en adults. Els indica i els segueix un metge. Els tranquil·litzants del tipus benzodiazepina no es recomanen en general: poden crear dependència i ajuden poc a llarg termini. No deixes ni canvies cap medicació pel teu compte. Parla-ho amb el teu metge. L'exercici físic redueix els símptomes d'ansietat, amb un efecte entre xicotet i moderat. En un assaig amb 276 adults, un programa de mindfulness de 8 setmanes va ser tan eficaç com un antidepressiu d'ús habitual.
Fonts: 1, 3, 4, 5, 6 (veure pestanya Fonts)
Mites freqüents
«L'ansietat és de persones febles.» Fals. És el problema de salut mental més comuna. «Si evite el que em fa por, es passarà.» Fals. Evitar la fa créixer. «Un atac de pànic no s'acaba mai.» Fals. Puja, arriba a un màxim i baixa. «Cal eliminar l'ansietat per complet.» Fals. L'objectiu és que no dirigisca la teua vida. «Això no té solució.» Fals. Hi ha tractaments molt eficaços.
Fonts: 1, 2, 3 (veure pestanya Fonts)
Pautes per a cada dificultat
Tria l'àrea que més et pesa hui. Marca la pauta que practicaràs i es guardarà en El meu pla.
Preocupació constant
La ment intenta resoldre el futur pensant una vegada i una altra. No es tracta de deixar de pensar. Es tracta de posar-li horari i límits.
Les pautes són tècniques habituals de la teràpia cognitiu-conductual.
Atac de pànic
Un atac de pànic és l'alarma del cos disparada sense un perill real. Puja ràpid, arriba a un màxim i baixa només.
Fonts: 2. Les pautes són tècniques habituals de la teràpia cognitiu-conductual.
Evitació
Com més evites, més creix la por. Acostar-te a poc a poc i de forma repetida és el que més ho redueix.
Fonts: 3. Les pautes són tècniques habituals de la teràpia cognitiu-conductual.
Símptomes en el cos
El cos està en mode alarma: cor ràpid, tensió, nus en l'estómac. Es pot baixar l'activació amb pràctica diària.
Fonts: 4, 5. Les pautes són tècniques habituals de la teràpia cognitiu-conductual.
Pensaments catastrofistes
L'ansietat exagera dues coses: el probable que és el perill i el mal que anirà. Un pensament no és un fet.
Fonts: 3. Les pautes són tècniques habituals de la teràpia cognitiu-conductual.
Ansietat social
La por és a ser observat i jutjat. L'atenció es va cap a dins: com estic quedant, si se'm nota.
Les pautes són tècniques habituals de la teràpia cognitiu-conductual.
Somni i ansietat a la nit
A la nit hi ha silenci i el cap s'ompli de preocupacions. Dormir malament augmenta l'ansietat de l'endemà.
Les pautes són tècniques habituals de la teràpia cognitiu-conductual.
Cafeïna, alcohol i hàbits
Alguns hàbits pugen l'alarma del cos sense que el notes. Canviar-los no cura l'ansietat, però baixa el punt de partida.
Fonts: 1, 7, 8. Les pautes són tècniques habituals de la teràpia cognitiu-conductual.
Aclaparament en el treball o els estudis
Quan tot sembla urgent, l'ansietat bloqueja. Ordenar i reduir retorna la sensació de control.
Les pautes són tècniques habituals de la teràpia cognitiu-conductual.
Fonts
La informació procedeix d'aquestes guies i estudis. Els números de cada tema remeten a aquesta llista.
- Organització Mundial de la Salut (2025). Trastorns d'ansietat: nota descriptiva. Obrir
- Institut Nacional de Salut Mental dels EUA (NIMH). Trastorns d'ansietat. Obrir
- Carpenter et al. (2018). Teràpia cognitiu-conductual per a l'ansietat: metaanálisis de 41 assajos controlats amb placebo. Depression and Anxiety. Obrir
- Stubbs et al. (2017). Efecte ansiolític de l'exercici en persones amb trastorns d'ansietat: metaanálisis. Psychiatry Research. Obrir
- Munro et al. (2026). Efecte de l'exercici sobre els símptomes de depressió i ansietat: revisió paraigua. British Journal of Sports Medicine. Obrir
- Hoge et al. (2023). Reducció de l'estrés basada en mindfulness enfront de escitalopram en adults amb trastorns d'ansietat: assaig clínic. JAMA Psychiatry. Obrir
- Klevebrant i Frick (2022). Efectes de la cafeïna sobre l'ansietat i els atacs de pànic: metaanálisis. General Hospital Psychiatry. Obrir
- Liu et al. (2024). Consum de cafeïna i ansietat: metaanálisis. Frontiers in Psychology. Obrir
Aquesta aplicació informa i proposa pautes generals. No diagnostica ni substitueix al teu metge o psicòleg. Si estàs en crisi o penses a fer-te mal, telefona al 112 o al 024.
Prefereixes parlar-ho amb un professional? Demana la teua primera cita en Clínica Vivaldi, presencial a València o en línia.