← Totes les guies Demanar cita

Guia de trastorn de pànic

Entendre el trastorn de pànic

Obri un tema cada vegada. Pots llegir-ho o prémer Escoltar: la frase que sona es marca en color.

Què és el trastorn de pànic

És tindre atacs de pànic repetits i inesperats. I a més viure amb preocupació constant per si tornen, o canviar la teua vida per a evitar-los. Un atac de pànic aïllat no és un trastorn. Sol començar al final de l'adolescència o al principi de l'edat adulta. És més freqüent en dones. Té tractament, i amb el suport adequat es pot recuperar la qualitat de vida.

Fonts: 1 (veure pestanya Fonts)

Què se sent en un atac

Una onada brusca de por o malestar, a vegades sense motiu clar. El cor batega fort o molt ràpid. Hi ha suor, calfreds i tremolor. Costa respirar. Apareixen debilitat o mareig. Les mans formiguegen o s'adormen. Pot fer mal el pit o l'estómac. Se sent que es perd el control o que passarà una cosa terrible. Pot ocórrer en qualsevol moment, fins i tot dormint. Dura des d'uns minuts fins a una hora, i a vegades més. Espanta molt, però l'atac en si no posa la vida en perill i els símptomes cedeixen.

Fonts: 1 (veure pestanya Fonts)

El cercle del pànic

Comença amb una sensació del cos: un batec, un mareig, falta d'aire. La ment la interpreta com a perill: «em donarà alguna cosa». Eixe pensament dispara més alarma i la sensació creix. Com més creix, més convençut estàs del perill. Amb el temps apareix la por a la por: vigiles el cos tot el dia. El tractament trenca aquest cercle ensenyant a reaccionar d'una altra forma a les sensacions.

Fonts: 1, 2 (veure pestanya Fonts)

Pànic i agorafòbia

Algunes persones comencen a evitar els llocs on van tindre un atac. L'agorafòbia és la por intensa a llocs dels quals seria difícil eixir o on no hi hauria ajuda. Per exemple el transport públic, les cues, els espais tancats o molt oberts, o estar lluny de casa. La vida es va fent xicoteta. També té tractament.

Fonts: 1 (veure pestanya Fonts)

Com es diagnostica

Parla amb un professional sanitari: metge de família, psiquiatra o psicòleg. L'habitual és revisar primer la teua història i fer una exploració física. Així es descarta que els símptomes vengen d'un problema físic. El diagnòstic exigeix atacs repetits i inesperats, i preocupació o canvis de conducta per por de nous atacs. Aquesta guia informa. No serveix per a diagnosticar.

Fonts: 1 (veure pestanya Fonts)

Quins tractaments funcionen

El tractament sol ser psicoteràpia, medicació o les dues coses. La teràpia cognitiu-conductual és la psicoteràpia millor estudiada per al pànic. Treballa amb exposició: acostar-se al que s'evita. Inclou l'exposició a les pròpies sensacions del cos, per a deixar de témer-les. Alguns antidepressius ajuden. Tarden diverses setmanes a fer efecte. Els blocadors β poden alleujar símptomes físics com el pols ràpid o el tremolor. Les benzodiazepines calmen ràpid, però poden crear dependència. Les guies no les recomanen en general per a tractar l'ansietat a llarg termini. La medicació la decideix i la segueix sempre un metge. Dormir bé, fer exercici i donar-te suport en els teus ajuda, però no substitueix al tractament.

Fonts: 1, 2, 4 (veure pestanya Fonts)

Mites freqüents

«Em moriré d'un atac.» L'atac de pànic en si no posa la vida en perill. «Em tornaré boig.» No. És una alarma del cos, no una pèrdua de la raó. «Si em passa al carrer, no s'acabarà.» Sempre baixa. «He d'evitar tot el que ho provoque.» Evitar fa el problema més gran. «No té solució.» És un dels problemes d'ansietat que millor respon al tractament.

Fonts: 1 (veure pestanya Fonts)

Pautes per a cada dificultat

Tria l'àrea que més et pesa hui. Marca la pauta que practicaràs i es guardarà en El meu pla.

Trencar el cercle

L'atac s'alimenta de com interpretes el que sents. Canviar la lectura curta el combustible.

Nomena el que passa. Vaig donar: «és pànic. És la meua alarma. No és perill».Apunta les teues prediccions. Escriu què temies que passara i què va passar de veritat. Repeteix-ho després de cada atac.Deixa de vigilar el cos. Prendre't el pols o comprovar la respiració manté l'alarma encesa.Canvia la pregunta. En lloc de «i si em dona alguna cosa?», pregunta't «què va passar les altres vegades?».Accepta la sensació. No intentes que desaparega ja. Deixa-la estar i segueix amb el que feies.

Fonts: 1, 2. Les pautes són tècniques habituals de la teràpia cognitiu-conductual.

Durant un atac

No cal fer molt. Cal fer poc i esperar. L'atac puja, arriba a un màxim i baixa.

Queda't. Si és segur, no isques corrent. Dona't suport o asseu-te on estàs.Respira lent. Agafa aire 4 segons i solta-ho en 6. Usa el cercle d'Eines.Afluixa. Baixa els muscles, obri les mans, nota els peus en el sòl.Mira fora. Descriu cinc coses que veus. Saca l'atenció del cos.Espera la baixada. Recorda que sempre ha baixat. Aquesta vegada també.

Les pautes són tècniques habituals de la teràpia cognitiu-conductual.

Perdre la por a les sensacions

Si provoques les sensacions a propòsit, el cervell aprén que no són perilloses. És millor fer-ho guiat per un psicòleg. Si tens un problema de cor o respiratori, o estàs embarassada, consulta'l abans amb el teu metge.

Puja el pols. Puja escales o camina ràpid un minut. Nota el cor sense fer res per a calmar-ho.Provoca un mareig suau. Gira a poc a poc sobre tu mateix uns segons, prop d'un seient.Observa com baixa. Queda't amb la sensació fins que afluixe sola. Apunta quant va tardar.Repeteix. Fes-ho diversos dies. Cada repetició espanta menys.Sense trucs. No ho faces amb algú «per si de cas» ni amb la pastilla a la mà.

Fonts: 1. Les pautes són tècniques habituals de la teràpia cognitiu-conductual.

Recuperar llocs

Cada lloc que evites li dona la raó a la por. Es recuperen d'un en un i de menys a més.

Fes la teua llista. Apunta els llocs que evites i puntua la por de 0 a 10.Comença per un 3 o un 4. Alguna cosa que coste però que pugues fer hui.Queda't fins que afluixe. No et vages en el moment de més ansietat. Espera al fet que baixe.Repeteix diversos dies. Puja al següent escaló quan aquest ja coste poc.Cada vegada més sol. Primer acompanyat si fa falta. Després, amb la persona més lluny. Després sense ella.

Fonts: 1, 2. Les pautes són tècniques habituals de la teràpia cognitiu-conductual.

Conductes de seguretat

Són els «per si de cas»: asseure't al costat de la porta, portar aigua, no eixir sense el mòbil o la pastilla. Alleugen en el moment, però impedeixen comprovar que no feia falta.

Detecta les teues. Apunta tot el que fas o portes per a sentir-te fora de perill.Quitació una cada setmana. Comença per la més fàcil.Comprova què passa. Apunta què temies i què va ocórrer al no usar-la.Parla de la medicació amb el teu metge. No deixes ni canvies medicació pel teu compte.

Les pautes són tècniques habituals de la teràpia cognitiu-conductual.

Hàbits que ajuden

Alguns hàbits pugen l'alarma de base. Canviar-los no cura el pànic, però ajuda.

Menys cafeïna. En persones amb trastorn de pànic, dosi d'uns cinc cafés van provocar atacs a la meitat en els estudis.Dorm prou. Mantingues un horari regular.Fes exercici. A més de baixar l'ansietat, t'acostuma a notar el cor ràpid sense espantar-te.Evita l'alcohol per a calmar-te. Alleuja una estona i l'endemà l'ansietat és major.Explica-ho. Parla amb algú de confiança sobre el que et passa.

Fonts: 1, 3. Les pautes són tècniques habituals de la teràpia cognitiu-conductual.

Si acompanyes a algú

Veure a algú en ple atac impressiona. La teua calma és la millor ajuda.

Parla a poc a poc i poc. Frases curtes: «soc ací», «passarà».Respira amb la persona. Marca un ritme lent i deixa que et seguisca.No discutisques ni lleves importància. Evita «no és res» o «tranquil·litza't».No te la portes corrent. Quedar-se i esperar ensenya més que fugir.Anima a demanar ajuda. Ofereix-te a acompanyar-la a la consulta.

Les pautes són tècniques habituals de la teràpia cognitiu-conductual.

Fonts

La informació procedeix d'aquestes guies i estudis. Els números de cada tema remeten a aquesta llista.

Institut Nacional de Salut Mental dels EUA (NIMH). Trastorn de pànic: el que necessites saber. Obrir
Carpenter et al. (2018). Teràpia cognitiu-conductual per a l'ansietat: metaanálisis d'assajos controlats amb placebo. Obrir
Klevebrant i Frick (2022). Efectes de la cafeïna sobre l'ansietat i els atacs de pànic: metaanálisis. Obrir
Organització Mundial de la Salut (2025). Trastorns d'ansietat: nota descriptiva. Obrir

Aquesta aplicació informa i proposa pautes generals. No diagnostica ni substitueix al teu metge o psicòleg. Si estàs en crisi o penses a fer-te mal, telefona al 112 o al 024.

Prefereixes parlar-ho amb un professional? Demana la teua primera cita en Clínica Vivaldi, presencial a València o en línia.

Guia elaborada per Clínica Vivaldi, centre sanitari de psicologia a València. Direcció clínica: María Teresa Fernández Vicente, psicòloga sanitària i neuropsicòloga (CV17304). Última actualització: 9 de novembre de 2026. Les fonts científiques estan en la pestanya Fonts. Si vols ajuda professional: Psicòleg per a l'ansietat en Clínica Vivaldi.